FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ocupa una certa situació. Els personatges de la cort. Un personatge conspicu. És tot un personatge. personatge de cartó Persona que només figura, sense cap acció efectiva. Persona ideada per un escriptor que pren part en l'acció d'una obra literària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teatral. Els aplaudiments de tot el teatre. Art de representar davant del públic una obra dramàtica. Dedicar-se algú al teatre. Professió d'actor. Gent de teatre. Aquell actor ja fa temps que deixà el teatre. Literatura dramàtica. Aquest escriptor, aquest autor, coneix molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tanca perfectament, que no deixa passar ni l'aire. Un tapament hermètic. Una cambra hermètica. Enigmàtic i difícil de comprendre. És un escriptor poc popular per la seva prosa hermètica. Extremament reservat a l'hora de revelar el que sap o el que pensa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que brilla. Els estels brillants. Brillant topazi. Una recepció brillant. Una posició brillant. Un estil brillant. Un escriptor brillant. Que expressa la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color. Una composició brillant. Que reflecteix la llum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no dona fruit, que no produeix. Un camp estèril. Una terra estèril. Un país estèril. Un escriptor estèril. Que no es pot reproduir. Un home estèril. Una dona estèril. Un gat estèril. [usat generalment en pl.] Roca sense mineralitzar o poc mineralitzada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'esquitxarà tot. Fregant els plats m'he ben esquitxat. Tacar moralment. Un escàndol que va esquitxar l'honra de l'escriptor. Lliurar (diners). Li va fer esquitxar uns quants euros. Esquitllar-se, escapolir-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escriptor, el seu estil. Els ossos i els músculs que formen el cos. Cingles que formen un amfiteatre. Els mots que formen una proposició. Els objectes que formen una col·lecció. Formar-se una tempesta. Formar-se una espiga. formar expedient Sotmetre un funcionari o un empleat a les [...]
